SEMPRE TU I JO...

 

 

SEMPRE TU I JO

Jo que soc tu,

i que parlant amb mi m’acompanyes.

Que fas que no viatgi sola,

ajudant-me a dur l’equipatge.

Que em reprens per tot,

però en segueixes i calles.

En fas costat quan costa molt,

i rius feliç quan m’hem surto.

Jo que critico el que em dons

sense que mai t’ho demani.

Que et pregunto per que menteixis,

davant del mirall si estic maca.

I cruelment m’assenyales un a un

el rius secs de la cara i el pas del temps.

Tu que m’acariciés el cos

en mans d’enyor i en fas somriure.

Jo que vaig amb tu fins i tot, a les fosques

o be quan el sol m’enlluerna massa.

Les dues juntes sempre tu i jo

fen front al destí que ens toca viure.

Tu que en vas fer arrencar el plor

només sortint de la mare.

Jo que respiraré amb tu el darrer alè

que marxarem les dues juntes i abraçades.

Que mirarem el resum dels errors

i les coses bones, acomiadant parents i amics.

I deixarem les coses materials

que em tingut que treballar i

altres en gaudiran per nosaltres.

No se perquè ens queixem de soledat les dues

si estem sempre juntes,

sentin el fred i el calor plegades

                                               

                                LILHIT-maig-2007