lunes, 26 de agosto de 2013

Qué en farem dels llibres?. Opinions dels entess@s i patidores del canvi.

Barcelona, 26 d'Agost 2013



Què en farem dels llibres?

 
/ 25.08.2013
El futur de les biblioteques i de les llibreries, l’actitud (reticent) de les editorials davant d’un panorama sacsejat per l’ebook, les noves formes de lectura i la creació de continguts digitals. Aquests van ser alguns dels temes que van tractar Laura Borràs, directora de l’ILC, Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carol Huesa, de l’editorial Vicenç Vives,Marisol López, directora de l’Àrea Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i Emma Llensa, co-fundadora de l’editorial digital Ubicuo Studio en una taula rodona extraoficial que van decidir celebrar després d’un intercanvi espontani de missatges via Twitter. El debat obert va tenir lloc a la Institució de les Lletres Catalanes per invitació de la primera. Va ser un tête a tête, però a cinc veus, cinc veus femenines que van començar a parlar a través d’aquesta xarxa social amenaçant de fer un “fang, sang i fetge”  quan es trobessin i que, després de dues hores i mitja de conversa van finalitzar amigablement emplaçant-se a continuar en una pròxima cita.

Sobre les biblioteques i els reptes que afronten va començar a referir-s’hi Carme Fenoll, que va mostrar que té les idees molt clares respecte cap on han d’anar aquests equipaments culturals: “Nosaltres volem servir als lectors d’ebooks”, va respondre a Marisol López que va plantejar-li la provocadora dicotomia bibliotecaris-zombis vs digitals.
Fenoll -que es va declarar “autocrítica al màxim” amb la professió i que va sostenir que “tots els professionals que ens dediquem a tractar amb la informació estem condemnats al canvi”- va avançar durant la conversa dues iniciatives que està tirant endavant.
El primer projecte que espera obrir de cara a la tardor és un concurs per tenir un software que permeti el préstec d’ebooks als socis de les biblioteques. “Cal crear lectors de llibres digitals, obrir mercat”, va afirmar, i va explicar que per això l’estratègia a seguir en la compra de títols -uns 300- seria centrar-se en la ficció i les novetats. Fenoll va advertir que “els lectors ens han passat per davant, i cal recuperar la iniciativa” i, en aquest sentit, va comentar les reticències i actituds d’alguns grans grups editorials i també d’algunes microeditorials per encarar la digitalització. I malgrat reconèixer que als EUA –on van uns quants anys avançats respecte a nosaltres- el model per al préstec bibliotecari tampoc està completament resolt, va indicar que el que sí s’està veient és que no es pot copiar el model del paper i que per aquest motiu estan treballant per consensuar el nou servei amb les propostes de les editorials.
Laura Borràs a la ILC | Foto de Manu Manzano
D’altra banda, Fenoll també va anunciar que es planteja que les biblioteques puguin vendre llibres que els demanin els socis, sempre a través de les llibreries i Liberdrac.
L’anàlisi que va fer Borràs, que a més de dirigir la ILC des del gener és professora de literatura a la UB, experta en literatura digital i creadora del grup de recerca Hermeneia, és que el llibre no s’escapa del canvi de paradigma que està comportant l’arribada de les tecnologies a tots els àmbits de les nostres vides. “Alguns s’ho miren com un tsunami, que ho arrasa tot quan ve però després s’enretira. Doncs no, senyors, el digital ha vingut per quedar-se”, va afirmar mantenint un somriure als llavis que defugia qualsevol tipus de dramatisme, ja que és partidària d’estudiar el fenomen, comprendre’l i analitzar maneres d’adaptar-s’hi en lloc de tancar-s’hi en banda.
Borràs va referir-se, per exemple, a la crisi que viuen les revistes de paper i va indicar que cal revisar si encara s’adeqüen al seu públic tant pel que fa al format com al contingut. Per a ella, cal replantejar-se “què s’ofereix i com s’ofereix”. I va explicar i insistir que és cabdal l’I+D+I mentre a la seva tauleta ensenyava un seguit d’apps literàries i de museus i les meravelles que ofereixen.
Per la seva banda, la Marisol López va avisar que “la cadena de valor del llibre no s’està adequant al que està passant” i per això va considerar que “anem al ‘volum 2’ del que va passar en el món de la música si no hi ha una conscienciació”. Però Carol Huesa va replicar que el món de la música ha comptat amb una avantatge en el procés cap a la digitalització, que ha estat el seu continu canvi de format i suports fins “a la virtualització de l’iTunes”.
En aquest sentit, Borràs va subratllar que “la indústria del llibre ha gaudit durant molts anys d’una comoditat, entesa com a solidesa industrial, sobre un objecte molt estable que ha sofert molt pocs canvis”, però que l’arribada de les anomenades noves tecnologies ho havia trastocat tot.
Cap on ens porta tot això? Segons Borràs ens dirigim cap a un nou escenari on -al marge de tots els canvis que impliqui per a cadascun dels seus esglaons- trobem una màxima que mai no falla: “Amb internet qui no aporta valor a la cadena cau”.
Aquest escenari de futur és precisament el que espera Emma Llensa, que desenvolupa llibres enriquits (apps) per a iPhone, iPad i Android. Per a ella el canvi serà necessàriament en positiu ja que, segons va exposar, actualment qui fa el negoci amb el llibre són els intermediaris, que s’enduen el 60% del que costa, mentre que l’autor només en rep un 10%.
Llensa va reivindicar el rol que estan assumint les petites editorials que, segons va defensar, són les que estan innovant, emprenent i arriscant-se en l’edició de continguts digitals, mentre que les grans editorials s’ho miren. I va compartir la seva sorpresa per la resposta que ha obtingut recentment de les grans empreses: “M’han dit que si no ho fan no és perquè no tinguin diners, sinó perquè no sabrien com vendre-ho”.
Avançada la conversa, la qüestió de les llibreries també va aparèixer. I malgrat que Llensa actualment es dedica a crear continguts digitals que ven a través de la xarxa, va reconèixer que a ella personalment li preocupen les llibreries “i la competència deshonesta” que fan alguns “outlets” de llibres que venen a través d’internet. “Els llibreters especialitzats en art o fotografia, per exemple, veuen com els seus establiments es converteixen en un ‘showroom’”, va lamentar.
Carme Fenoll a la Biblioteca de Palafrugell
Fenoll també va pronunciar-se sobre la salut de les llibreries i va considerar que sobreviuran aquelles en què el llibreter realment faci una feina de recomanar i orientar en la lectura. “Tots tenim al cap 10 llibreters de capçalera a Catalunya i aquest tipus de llibreries, així com les especialitzades, tenen un públic fidel”, va concloure.“Sí, sí, però i el futur de les biblioteques?” va replicar Laura Borràs recuperant el tema d’inici de la conversa. I Marisol López va tornar a posar-hi cullerada adreçant-se a la Carme Fenoll: “Bé, a mi encara no m’has convençut, eh?”. Però ja no hi va haver temps per a més i les cinc tuitaires, després d’haver-se desvirtualitzat, van coincidir que caldria reunir-se de nou un altre dia per continuar-ne parlant.
..........................................................................................................................................................


COM ASSUMIR ELS CANVIS, L'OPINIÓ DE LA KARME ESPART, COM A LLIBRETERA D’UNA PETITA LOCALITAT DE LA COSTA DAURADA

Després de llegir les opinions d’aquestes persones, amb tots aquests càrrecs relacionats directa o indirectament amb els llibres i la seva visió del present i futur pròxim, veig que cap d'elles representa o entén a les llibreries petites, que han de compartir els llibres amb la premsa, revistes, papereria i el que faci falta per poder tenir un establiment obert. És evident que les llibreries i grans magatzems no tenen el mateix problema, per tant, cadascú conta la pel·lícula com la viu.
La pel·lícula que jo veig i em toca no és tan optimista.
Sóc una dona d'una època on el paper era molt important, i crec que l'evolució havia d’arribar també a aquest sector. Que és bona per tots, sobre tot, per tenir la informació més ràpida i plural. És evident que no és el mateix per la nostra generació (50-60) que pels nostres fills i nets. Lògicament, ells tenen una percepció de la informació molt més desenvolupada i, per tant, quina necessitat tenen de portar a sobre llibres tan pesats per llegir?
Encara hi ha romàntics de l'olor i el tacte del paper (afortunadament, sinó ja estaríem plegant més establiments petits,  encara que també llibreries grans de tota la vida han hagut de tancar per la caiguda de vendes).
Nosaltres, els petits, que diem llibreria amb la boca petita, per que no podem tenir tot el que ens agradaria per "aconsellar o triar", que hem de reduir les entrades per que no hi ha prou demanda, ni podem emmagatzemar per que tenim el pagaments a sobre, o per que per ser petits no tenim les mateixes condicions de distribució ni de descomptes que les grans, ni la mateixa possibilitat de fer publicitat o ofertes.
Jo personalment voldria tenir un establiment dedicat exclusivament als llibres de tota mena (novetats, clàssics, especialitzats o de text). Sí he dit de text, això sí que sembla que parli del passat, ja que el present són les ampes, el col·legis o les associacions els que s'encarreguen de subministrar als estudiants petits i universitaris, quan abans aquesta feina i el benefici corresponia a les llibreries.
Com deien les enteses del tema, també crec que el nostre futur està relacionat  amb el de la música (o sigui, amb el tancament de tot establiment petit, i desapareixent els intermediaris).
Nosaltres depenem de les nostres vendes per tenir la possibilitat de que les editorials grans ens ampliïn els descomptes i aguantar-nos amb el que et poden donar les altres distribuïdores, ja que depenem sempre de la venta i de les devolucions, així com de les despeses d’enviament i de devolució.
Sé que el nostre futur té que veure amb la crònica d’una mort anunciada, però deixeu-nos morir amb dignitat, perquè entre uns i d'altres esteu fen de les  "llibreries petites" una espècie a extingir, encara que posem tot l'esforç en posar-nos al dia amb les noves tecnològiques (el que pugui).


domingo, 11 de agosto de 2013

EL MUNDO AL REVÉS

Una familia británica podría ir a la cárcel por volverse autosuficientes e independientes del gobierno

118 comentariosmanzanaPor manzana El 1 de septiembre de 2011
La familia Mason abandonó la vida en la ciudad, para vivir en un terreno de 400 metros cuadrados de su propiedad, se instalaron allí con su autocaravana y producen sus propios vegetales y huevos orgánicos. Los Mason, una pareja con dos hijos de 8 y 9 años,  han trabajado su parcela durante dos años con técnicas de permacultura y jardinería. Ahora el gobierno podría expulsarlos por que según ellos el terreno solo se puede usar para cultivar y no para vivir en el.
mason Una familia británica podría ir a la cárcel por volverse autosuficientes e independientes del gobiernoLos Mason tenían un sueño, lograr una vida acorde a su filosofía volverse sostenibles y ecológicos, para eso adquirieron un terreno de 400m2 en el campo, compraron un caravana que contase con energía solar, y comenzar a cultivar para vivir de su tierra, un camino duro para algunos pero cuando se tiene pasión por lo que se esta haciendo, hasta la tarea mas dura parece fácil, y lo lograron ese fue el principio de sus problemas.
El terreno que se encontraba abandonado y que ellos consiguieron transformar en una huerta productiva con manzanos, gallinas etc. de donde obtienen el alimento para ellos y su familia, además de proveer de huevos y verduras ecológicas al cercano pueblo de Willand. Pero el consejo del districto ahora les pide que abandonen su tierra y su casa por que según ellos esos no son terrenos habitables, solamente se pueden destinar para cultivo y de no hacerlo podrían ser desalojados y hasta enfrentarse a la carcel.
Los Mason, hace ya un tiempo que tratan de conseguir un  permiso que les permita vivir en su terreno de forma legal, que se le negó en 2009 y que está en proceso de apelación.
Las razones del Consejo para la denegación del permiso se basa en que según su opinión la pareja no tenía un "plan sólido de negocios".
Entonces quieren obligar a esta familia, a dejar su sueño, volver a la ciudad y convertirse poco mas que en mendigos, la familia no cobra ningún tipo de subsidio del estado, los niños van a la escuela y nadie entiende cual es el real problema del gobierno, uno podría suponerse que no pagan los suficientes impuestos y no consumen quizás sea eso.
Sin embargo, varias personas de todo el país se han dirigido al Consejo en apoyo de la familia Mason.
Anne Wallington, cuya familia ha tenido intereses en el pueblo durante 44 años, escribió al Consejo en apoyo de los Mason, alabando su trabajo en la recuperación de lo que se "estaba convirtiendo rápidamente en tierras abandonadas". David Thompson, quien también vive en el pueblo, dijo que "están tratando de cumplir con el compromiso del Gobierno de cuidar del medio ambiente y esta es la última huerta en las cercanías de Willand".
Sin embargo el Consejo continúa sin enterarse, y es que las leyes parecen no estar hechas para familias como los Mason, esperemos que alguien se apiade de esta familia y logre alguna solución que les permita continuar con su sueño y vivir su vida como ellos quieren, el estado no debería interferir en el camino a la felicidad de las personas, mas bien debería se garante del bienestar de las mismas, pero en este caso ocurre todo lo contrario.
................................................................................................................................

Hoy  dos noticias que me hacen pensar...que estamos locos o bién que parece que sea aquello, de cuando eramos pequeños que deciamos. " jugamos al mundo al revés". Aquello podia ser un juego de niños, noticias como estas no son juegos y en ellas intervienen niños también.

NO ESTAMOS LOCOS SABEMOS LO QUE QUEREMOS... 
¡No expulsen a una niña a Senegal! #porAdama
  • Petición dirigida a: Javier Fernández Fernández 
Esta petición será entregada a:
Presidente del Principado de Asturias
Javier Fernández Fernández
Consejera de Bienestar Social Asturias
Esther Díaz García
Jefa del Servicio de Infancia, Familias y Adolescencia
Laura Hontoria Piñeiro

¡No expulsen a una niña a Senegal! #porAdama

    1. Adrián Arboleya
    2.  
    3. Petición creada por
      Gijón, España
  1.  
  2.  

Adama tiene ahora 10 años. Llegó a España desde Senegal cuando tenía solo 6. Ha encontrado un hogar en Mieres, con una madre de acogida que la adora, y el cariño de muchas amigas y las compañeras del equipo de baloncesto en el juega.  Pero al gobierno asturiano le da igual. Y quieren devolverla a Senegal y arrebatarle su vida.
En 2009 María Luisa Alonso ayudó al padre de Adama, que entonces tenía 6 años, a traerla de Senegal a España, para darle un futuro mejor. María Luisa la acogió en su casa de Mieres, y desde el primer momento la quiso como a una hija.
Adama pasaba los fines de semana con su padre. Un día Adama llegó a casa con marcas en el cuello, y confesó a Maria Luisa que su padre le hacía «cosas feas». Maria Luisa denunció los hechos y aunque el informe forense determinó que no había suficientes pruebas de la agresión, se decretó una orden de alejamiento contra el padre.
Desde ese momento Maria Luisa tiene la guarda provisional de Adama. Pero ahora la Consejería de Bienestar Social ha decidido que Adama debe regresar a Senegal, donde vive su madre. A pesar de que Maria Luisa cuenta con un documento en el que la madre de la menor, desde Senegal, le concede su tutela. Y a pesar de que Adama no quiere volver a Senegal por nada del mundo.
Adama ha tenido crisis de ansiedad y ha tenido que recibir tratamiento médico. Maria Luisa está muy asustada. Está dispuesta incluso a acoger a la madre de Adama en su casa, para evitar que Adama se tenga que ir a un país que ni recuerda, lejos de sus amigos del colegio y el pueblo que la quiere y donde está completamente integrada.
Por favor, ayuda a Maria Luisa y a AdamaFirma la petición y pide al Presidente del Principado de Asturias que detenga esta locura, y permita a Adama quedarse en el lugar donde es feliz.
Muchas gracias.
Más información:
Para:
Javier Fernández Fernández, Presidente del Principado de Asturias
Esther Díaz García, Consejera de Bienestar Social Asturias
Laura Hontoria Piñeiro, Jefa del Servicio de Infancia, Familias y Adolescencia 
No expulsen a Adama a Senegal
Atentamente,
[Tu nombre]

Actualizaciones

  1. 53.000 firmas de toda España piden al Principado que anule la repatriación

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición
    53.000 firmas de toda España piden al Principado que anule la repatriación de la niña Adama
    El 'fenómeno Adama' está recorriendo toda España. Ya se han recogido 53.000 firmas contra la decisión del Principado de repatriar a su país de origen, Senegal, a la niña de diez años que vive con su tutora en Mieres.
  2. 40.000 firmas contra la expulsión de una niña acogida en Asturias

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición
    Recogen 40.000 firmas para que el Principado no expulse a una niña de Senegal residente en Mieres
    El entrenador de baloncesto de Adama, Adrián Arboleya, ha iniciado una petición online en la web Change.org, que ya acumula más de 39.000 firmas, para tratar de frenar la decisión del Principado de la expulsión de la niña senegalesa, de diez años, que reside en Mieres.
  3. Recogen 50000 firmas contra la repatriación de la niña senegalesa

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición
    Recogen 50.000 firmas contra la repatriación de la niña senegalesa acogida en Mieres
    Mieres del Camino, J. VIVAS La campaña para evitar la repatriación de la niña senegalesa acogida en Mieres desde hace cuatro años por María Luisa Alonso ha recogido ya 50.000 firmas de apoyo en un portal de internet.
  4. Alcanzadas 50.000 firmas
  5. CHANGE recoge más de 10 000 firmas

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición
    Un abrazo para Adama
    Las muestras de apoyo para la niña Adama se siguen produciendo. Ayer fue en forma de concentración: decenas de personas se reunieron en el local que el Baloncesto Villa de Mieres, club del que forma parte la menor de 10 años, tiene en el centro comercial de la localidad.
  6. Alcanzadas 10.000 firmas
  7. TOD@S CON ADAMA

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición
    Tod@s con Adama
    El Club de Basket BVM2012 organiza mañana jueves día 1 de agosto, a las 14,30 horas, en sus instalaciones en Centro Comercial Caudalia (Vega de Santullano) una concentración de apoyo a nuestra jugadora, la niña Adama Mbdoj, con el fin de evitar su repatriación a Senegal.
  8. Alcanzadas 8.000 firmas
  9. Entrevista a María Luisa Alonso. Radio Principado de Asturias

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición
    Entrevista a María Luisa Alonso, madre de Adama en mp3 (subido 30/07 a las 18:29:17) 12:43 - iVoox
    Entrevista a María Luisa Alonso, madre de Adama, niña senegalesa que. Programa: Podcast RPA. Canal: RPA. Tiempo: 12:43. Subido 30/07 a las 18:29:17
  10. Alcanzadas 3.000 firmas
  11. "Adama, de diez años, pierde su futuro si el Principado la devuelve a Sene

    Adrián Arboleya
    Organizador de la petición