Qué en farem dels llibres?. Opinions dels entess@s i patidores del canvi.

Barcelona, 26 d'Agost 2013

Què en farem dels llibres?

Victòria Miró. Barcelona.

 

/ 25.08.2013

El futur de les biblioteques i de les llibreries, l’actitud (reticent) de les editorials davant d’un panorama sacsejat per l’ebook, les noves formes de lectura i la creació de continguts digitals. Aquests van ser alguns dels temes que van tractar Laura Borràs, directora de l’ILC, Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carol Huesa, de l’editorial Vicenç Vives,Marisol López, directora de l’Àrea Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i Emma Llensa, co-fundadora de l’editorial digital Ubicuo Studio en una taula rodona extraoficial que van decidir celebrar després d’un intercanvi espontani de missatges via Twitter. El debat obert va tenir lloc a la Institució de les Lletres Catalanes per invitació de la primera. Va ser un tête a tête, però a cinc veus, cinc veus femenines que van començar a parlar a través d’aquesta xarxa social amenaçant de fer un “fang, sang i fetge”  quan es trobessin i que, després de dues hores i mitja de conversa van finalitzar amigablement emplaçant-se a continuar en una pròxima cita.

Sobre les biblioteques i els reptes que afronten va començar a referir-s’hi Carme Fenoll, que va mostrar que té les idees molt clares respecte cap on han d’anar aquests equipaments culturals: “Nosaltres volem servir als lectors d’ebooks”, va respondre a Marisol López que va plantejar-li la provocadora dicotomia bibliotecaris-zombis vs digitals.

Fenoll -que es va declarar “autocrítica al màxim” amb la professió i que va sostenir que “tots els professionals que ens dediquem a tractar amb la informació estem condemnats al canvi”- va avançar durant la conversa dues iniciatives que està tirant endavant.

El primer projecte que espera obrir de cara a la tardor és un concurs per tenir un software que permeti el préstec d’ebooks als socis de les biblioteques. “Cal crear lectors de llibres digitals, obrir mercat”, va afirmar, i va explicar que per això l’estratègia a seguir en la compra de títols -uns 300- seria centrar-se en la ficció i les novetats. Fenoll va advertir que “els lectors ens han passat per davant, i cal recuperar la iniciativa” i, en aquest sentit, va comentar les reticències i actituds d’alguns grans grups editorials i també d’algunes microeditorials per encarar la digitalització. I malgrat reconèixer que als EUA –on van uns quants anys avançats respecte a nosaltres- el model per al préstec bibliotecari tampoc està completament resolt, va indicar que el que sí s’està veient és que no es pot copiar el model del paper i que per aquest motiu estan treballant per consensuar el nou servei amb les propostes de les editorials.

Laura Borràs a la ILC | Foto de Manu Manzano

D’altra banda, Fenoll també va anunciar que es planteja que les biblioteques puguin vendre llibres que els demanin els socis, sempre a través de les llibreries i Liberdrac.

L’anàlisi que va fer Borràs, que a més de dirigir la ILC des del gener és professora de literatura a la UB, experta en literatura digital i creadora del grup de recerca Hermeneia, és que el llibre no s’escapa del canvi de paradigma que està comportant l’arribada de les tecnologies a tots els àmbits de les nostres vides. “Alguns s’ho miren com un tsunami, que ho arrasa tot quan ve però després s’enretira. Doncs no, senyors, el digital ha vingut per quedar-se”, va afirmar mantenint un somriure als llavis que defugia qualsevol tipus de dramatisme, ja que és partidària d’estudiar el fenomen, comprendre’l i analitzar maneres d’adaptar-s’hi en lloc de tancar-s’hi en banda.

Borràs va referir-se, per exemple, a la crisi que viuen les revistes de paper i va indicar que cal revisar si encara s’adeqüen al seu públic tant pel que fa al format com al contingut. Per a ella, cal replantejar-se “què s’ofereix i com s’ofereix”. I va explicar i insistir que és cabdal l’I+D+I mentre a la seva tauleta ensenyava un seguit d’apps literàries i de museus i les meravelles que ofereixen.

Per la seva banda, la Marisol López va avisar que “la cadena de valor del llibre no s’està adequant al que està passant” i per això va considerar que “anem al ‘volum 2’ del que va passar en el món de la música si no hi ha una conscienciació”. Però Carol Huesa va replicar que el món de la música ha comptat amb una avantatge en el procés cap a la digitalització, que ha estat el seu continu canvi de format i suports fins “a la virtualització de l’iTunes”.

En aquest sentit, Borràs va subratllar que “la indústria del llibre ha gaudit durant molts anys d’una comoditat, entesa com a solidesa industrial, sobre un objecte molt estable que ha sofert molt pocs canvis”, però que l’arribada de les anomenades noves tecnologies ho havia trastocat tot.

Cap on ens porta tot això? Segons Borràs ens dirigim cap a un nou escenari on -al marge de tots els canvis que impliqui per a cadascun dels seus esglaons- trobem una màxima que mai no falla: “Amb internet qui no aporta valor a la cadena cau”.

Aquest escenari de futur és precisament el que espera Emma Llensa, que desenvolupa llibres enriquits (apps) per a iPhone, iPad i Android. Per a ella el canvi serà necessàriament en positiu ja que, segons va exposar, actualment qui fa el negoci amb el llibre són els intermediaris, que s’enduen el 60% del que costa, mentre que l’autor només en rep un 10%.

Llensa va reivindicar el rol que estan assumint les petites editorials que, segons va defensar, són les que estan innovant, emprenent i arriscant-se en l’edició de continguts digitals, mentre que les grans editorials s’ho miren. I va compartir la seva sorpresa per la resposta que ha obtingut recentment de les grans empreses: “M’han dit que si no ho fan no és perquè no tinguin diners, sinó perquè no sabrien com vendre-ho”.

Avançada la conversa, la qüestió de les llibreries també va aparèixer. I malgrat que Llensa actualment es dedica a crear continguts digitals que ven a través de la xarxa, va reconèixer que a ella personalment li preocupen les llibreries “i la competència deshonesta” que fan alguns “outlets” de llibres que venen a través d’internet. “Els llibreters especialitzats en art o fotografia, per exemple, veuen com els seus establiments es converteixen en un ‘showroom’”, va lamentar.

Carme Fenoll a la Biblioteca de Palafrugell

Fenoll també va pronunciar-se sobre la salut de les llibreries i va considerar que sobreviuran aquelles en què el llibreter realment faci una feina de recomanar i orientar en la lectura. “Tots tenim al cap 10 llibreters de capçalera a Catalunya i aquest tipus de llibreries, així com les especialitzades, tenen un públic fidel”, va concloure.“Sí, sí, però i el futur de les biblioteques?” va replicar Laura Borràs recuperant el tema d’inici de la conversa. I Marisol López va tornar a posar-hi cullerada adreçant-se a la Carme Fenoll: “Bé, a mi encara no m’has convençut, eh?”. Però ja no hi va haver temps per a més i les cinc tuitaires, després d’haver-se desvirtualitzat, van coincidir que caldria reunir-se de nou un altre dia per continuar-ne parlant.

..........................................................................................................................................................

COM ASSUMIR ELS CANVIS, L'OPINIÓ DE LA KARME ESPART, COM A LLIBRETERA D’UNA PETITA LOCALITAT DE LA COSTA DAURADA

Després de llegir les opinions d’aquestes persones, amb tots aquests càrrecs relacionats directa o indirectament amb els llibres i la seva visió del present i futur pròxim, veig que cap d'elles representa o entén a les llibreries petites, que han de compartir els llibres amb la premsa, revistes, papereria i el que faci falta per poder tenir un establiment obert. És evident que les llibreries i grans magatzems no tenen el mateix problema, per tant, cadascú conta la pel·lícula com la viu.

La pel·lícula que jo veig i em toca no és tan optimista.

Sóc una dona d'una època on el paper era molt important, i crec que l'evolució havia d’arribar també a aquest sector. Que és bona per tots, sobre tot, per tenir la informació més ràpida i plural. És evident que no és el mateix per la nostra generació (50-60) que pels nostres fills i nets. Lògicament, ells tenen una percepció de la informació molt més desenvolupada i, per tant, quina necessitat tenen de portar a sobre llibres tan pesats per llegir?

Encara hi ha romàntics de l'olor i el tacte del paper (afortunadament, sinó ja estaríem plegant més establiments petits,  encara que també llibreries grans de tota la vida han hagut de tancar per la caiguda de vendes).

Nosaltres, els petits, que diem llibreria amb la boca petita, per que no podem tenir tot el que ens agradaria per "aconsellar o triar", que hem de reduir les entrades per que no hi ha prou demanda, ni podem emmagatzemar per que tenim el pagaments a sobre, o per que per ser petits no tenim les mateixes condicions de distribució ni de descomptes que les grans, ni la mateixa possibilitat de fer publicitat o ofertes.

Jo personalment voldria tenir un establiment dedicat exclusivament als llibres de tota mena (novetats, clàssics, especialitzats o de text). Sí he dit de text, això sí que sembla que parli del passat, ja que el present són les ampes, el col·legis o les associacions els que s'encarreguen de subministrar als estudiants petits i universitaris, quan abans aquesta feina i el benefici corresponia a les llibreries.

Com deien les enteses del tema, també crec que el nostre futur està relacionat  amb el de la música (o sigui, amb el tancament de tot establiment petit, i desapareixent els intermediaris).

Nosaltres depenem de les nostres vendes per tenir la possibilitat de que les editorials grans ens ampliïn els descomptes i aguantar-nos amb el que et poden donar les altres distribuïdores, ja que depenem sempre de la venta i de les devolucions, així com de les despeses d’enviament i de devolució.

Sé que el nostre futur té que veure amb la crònica d’una mort anunciada, però deixeu-nos morir amb dignitat, perquè entre uns i d'altres esteu fen de les  "llibreries petites" una espècie a extingir, encara que posem tot l'esforç en posar-nos al dia amb les noves tecnològiques (el que pugui).