UN SETEMBRE EMOCIONANT

L'estelada lluminosa de Vallverd d'Urgell

Dia 31 de Agost a l ' estany de Vi1asana-Ivars

Ahir, dissabte 31 d'agost, els meus fills i jo vàrem decidir anar a fer una visita a la meva mare (la seva àvia) al poble on vaig néixer. Ella passa a casa seva els estius, ja que els hiverns són molt durs per una persona gran, com és la mare, i la casa no té calefacció, només estufes de llenya.

El Pla d'Urgell és molt calorós a l'estiu i a l’hivern tenen molta boira, dies i setmanes sense veure el sol.

El poble està a la província de Lleida, es diu Vallverd d'Urgell. És un poble petit a pocs quilometres de Ivars d'Urgell i Vilasana (on han fet "ressuscitar" l'estany, que porta el nom d’Estany de Vilasana i Ivars).

A l’entrar al poble una gran estelada ens dóna la benvinguda i ens encanta a tots. Després de veure a la família, ens assabentem que els cosins que faltaven estaven a l'estany, fent una gran cadena humana per la independència de Catalunya.

Ho vam saber massa tard, quan ja marxàvem, però va ser molt emocionant veure'ls tornar a casa satisfets, amb una gran rialla per haver aconseguit envoltar tot el tram transitable de l'estany.

Un altre dia parlaré molt més de la historia de l'estany, del perquè es va assecar, com van decidir omplir-lo de nou i dels avantatges de fer-ho.  S’ha aconseguit un espai preciós per passejar, i s’han recuperat les especies d'animals i aus que es van perdre.

Però avui volia parlar de l'emoció que ens va transmetre, que en un lloc tan reduït dins del Pla d'Urgell s’aconseguís sensibilitzar a tanta gent.

Tots parlem de la Via Catalana, tots el que creiem amb la independència del nostre país i volem que la resta del món es doni conte de la nostra decisió de voler ser independents. Emociona veure els blogs que en parlen, les entrevistes, les facilitats per trobar mitjans pels desplaçaments col·lectius, els desplaçaments a llocs menys poblats de la nostra Catalunya amb cotxes particulars, és molt molt  emocionat sentir-se català,

(sigui de naixement, adoptat o simpatitzant), a Catalunya a la Xina, a New York, a Londres i perquè no, a la resta d'Espanya (que pensen que no els volem i no es així).

El respecte comença per respectar-nos a nosaltres i al demés, però respectant cada una de les opinions, les nostres incloses.  

La il·lusió del passat 11 de Setembre ha de ser respectada, pot ser que no sigui senzill aconseguir-ho, però no hem de perdre l'esperança. Tots units fent aquesta cadena humana per la independència donarà la força i la credibilitat de la nostra motivació, amb la Via Catalana o amb altres iniciatives de pobles d'interior o lluny de la carretera escollida, hi ha moltes carreteres més  i molts camins i persones.

Els catalans tenim la sardana, els castellers i les tradicions  que fan que siguem una pinya, una gran pinya humana. 

Entre tots farem un 11 de Setembre de 2013 emocionant i que recordarem sempre.