L'agonia dels negocis petits de tota la vida...van plegant

mails de naufragi inminent

Avui he rebut un e-mail de l’Associació de premsa de Tarragona, de la que sóc sòcia des de fa molts anys, tants com 19 anys que vaig decidir entrar amb il·lusió en aquest sector (prensa, revistes, papereria, llibres...)oferint aquest traspàs per si podia interesar-me.

Sóc conscient de que tot marxa prou complicat en aquets temps, que han tancat molts negocis coneguts del poble on estàs i dels de l’entorn. Negocis com els nostres queden minimitzats i discriminats pel temps i la manera d’evolucionar de la societat. Cada cop costa més aguantar un negoci que abans donava per viure, i treballant molt, per ampliar llocs de treball o instal·lacions, pagar estudis dels teus i algun que altre caprici o estalvi.

Avui és complicat aguantar-lo, sobreviure. Hi ha molts supervivents per que son portats per distribuïdores directament, i pocs de particulars autònoms, com el meu.

Cada cop vas reduint personal, i et quedes tu sol per tirar endavant, i un sol es crema molt ràpid, per que la vida no ha de ser viure per treballar, sinó treballar per viure sense grans coses la majoria de les vegades, i altres per que portes tota la vida fent això i no pots plegar fins que no pots més, per edat o per força.

L’exemple de l‘anunci és real, però no feia falta. Ho sabem i anem fent mentre es pugui. Quan sento que hi ha gent que obre, o voldrien obrir un negoci com aquest, és per que segur que no en coneixen cap de a prop.

Comercio tradicional: entre el cierre y la renovación En poco más de un año han cerrado doce establecimientos emblemáticos del Centro de Málaga y los supervivientes buscan fórmulas para adaptarse a los nuevos tiempos aixó con veieu pasa a tota reu , desgraciadament, no poso tot el contigut, tots son similars.

Sempre diuen que és millor això que l'atur, clar és millor menjar un tros de pa, que haver de manllevar-lo.

Puc semblar un tan derrotista i sento decepcionar a aquell que pensi que és un negoci rodó. Com he dit, els temps canvien i els negocis també ho han de fer, i modernitzar-se, és  clar que sí, però si mires la rendibilitat, has de tenir un bon coixí, el local en propietat, ser familiar i seleccionar bé els productes que poses a la venda, seleccionar i descartar...i ser jove també va bé.

Ho sento, no puc mentir i m'agradaria escriure amb optimisme, crec que en el meu blog ja he escrit sobre això, i no voldria repetir. A mi m'agradaria dir un altra cosa, rebre uns altres e-mails, que no siguin sobre l’agonia de petis comerços, i tenir una visió de futur millor per tots.
Avui sentia per les noticies el tancament masiu de quioscos, en poc temps, i aixó que mols d'ells eren de distribuidores també.

Catalunya ha perdut un 22% dels quioscos en 4 anys