


SEMPRE TU I JO
Jo que soc tu,
i que parlant amb
mi m’acompanyes.
Que fas que no
viatgi sola,
ajudant-me a dur
l’equipatge.
Que em reprens per
tot,
però en segueixes
i calles.
En fas costat quan
costa molt,
i rius feliç quan m’hem
surto.
Jo que critico el
que em dons
sense que mai t’ho
demani.
Que et pregunto
per que menteixis,
davant del mirall
si estic maca.
I cruelment
m’assenyales un a un
el rius secs de la
cara i el pas del temps.
Tu que m’acariciés
el cos
en mans d’enyor i
en fas somriure.
Jo que vaig amb tu
fins i tot, a les fosques
o be quan el sol
m’enlluerna massa.
Les dues juntes
sempre tu i jo
fen front al destí
que ens toca viure.
Tu que en vas fer
arrencar el plor
només sortint de
la mare.
Jo que respiraré
amb tu el darrer alè
que marxarem les
dues juntes i abraçades.
Que mirarem el
resum dels errors
i les coses bones,
acomiadant parents i amics.
I deixarem les
coses materials
que em tingut que
treballar i
altres en gaudiran
per nosaltres.
No se perquè ens
queixem de soledat les dues
si estem sempre
juntes,
sentin el fred i
el calor plegades
LILHIT-maig-2007
Gracias, Lilhit. Siempre es reconfortante leerte. No sé porqué pero yo también me he visto en ése espejo. Me ha encantado!!
ResponderEliminarUn abrazo!!
tu también tienes algo de Lilhit.
ResponderEliminar