LA BÚSTIA DE LES EMOCIONS
Fa ni més ni menys 20 anys, que l'Ajuntament de Calafell i altres persones vinculades a la cultura, se'ls va ocórrer organitzar el 1r concurs de cartes romàntiques, en qualsevol llengua, i per tot l'estat espanyol.
La finalitat era, a més de donar a conèixer Calafell per tot el territori nacional, oferir un incentiu material i moral, al guanyador de les categories: Sènior i Júnior.
Aquest premi es decidia el dia de Sant Jordi, el 23 d'Abril.
Però també poc a poc, s'editava un llibre amb totes les participacions del qual es lliurava ( un-uns exemplars), (segons el criteri del regidor de cultura del moment) a tots els participants, i després donat la gran quantitat de concursants, de les millors de les dues modalitats i participants de Calafell.
Com he dit abans, es decidia per Sant Jordi el dia i s'entregava el premi a finals de juny, coincidint amb el lliurament de premis de finals de curs artístics o bé de manualitats i activitats varies a "Cal Bolevà”, de Calafell poble.
L'any passat en el lliurament d'aquets premis, i per causa de la crisi, es va decidir suspendre l'edició dels llibres, per als participants no guanyadors. Encara que per descomptat es va donar els reconeixements als guanyadors i el premi en metàl·lic corresponent a Sènior i Junior.
Per tant es perdia la tradició de trobar-nos tots i recollir els llibres, coneixe’ns personalment i comentar batalletes sobre els treballs presentats.
Això em va semblar molt injust, la crisi ens pot treure subvencions, més premis, però no la il·lusió d'escriure, i no ternir l'oportunitat de guanyar, ja que depèn de la qualitat de l’escrit, d'un jurat, i un pot no ser tan bon escrit, però no vol dir que no sigui emotiu, sentit i emocionant per qui ho ha fet, sobretot.
Per això se’m va acorre proposar un espai de ràdio, de la nostra ràdio Calafell, que ens permetés coneixe’ns, sentir-nos i per descomptat, animar-nos a escriure.
Ningú va aprendre a escriure abans de parlar, per tant s'ha d'aprendre i llegint i escoltant també s'aprèn.
L'hi vaig proposar a la regidora de cultura d'aquest concistori, Sandra Suárez, i al regidor de comunicació, Joaquim Vidal, i els va semblar una bona idea i en el lliurament del premi 2012 van anunciar que es faria aquest espai de Ràdio.
Amb la il·lusió que representa per a mi aquest nou repte, gravem el primer programa, ja que per suposat una no és de la professió, li posa fe, però no n’hi ha prou.
Una malaltia i una posterior intervenció, em van mantenir apartada des de setembre del meu treball i del meu repte de l'espai de ràdio, per problemes en la veu.
Recuperada ja gairebé del tot, vull tornar, com va dir el Sr, Tarradellas, "ja sóc aquí", esperant la seva comprensió pel retard.
L' espai té dues parts, primer presentar a l'invitat i escoltar una cançó que ens demani per compartir-la i explicar el perquè, després ens llegirà la carta seleccionada (seva) i ens explicarà quan i perquè la va escriure (si vol, és clar), si és real o fantasia i coses sobre ell-ella mateixa.
La segona part, es posarà una cançó en versió original, o molt coneguda i una amb la mateixa lletra però que es senti molt diferent.
Amb això es tracta de dir, que sempre la versió original, pot ser interpretada, per una altra que la interpreti molt diferent, millor o pitjor, a criteri de l'oient. Es podran escollir també aquestes versions pels oient estudiosos de les versions raras o curioses.
Té molta importància a l'espai "la màgia potagia" de la tècnica de só que serà habitualment Kelly Breton. I, per descomptat, els oients que ens segueixin i s'animin a escriure al concurs de cartes romàntiques o bé, a recomanar temes originals-estranys de la mateixa cançó.
Espero que us agradi l'idea, i fins molt aviat a Ràdio Calafell 107.9-els dimarts de 1 a 1,30 del migdia.
Una abraçadeta de la Karme.
|
Hola Lilhit!! Me alegra muchisimo la noticia. Con tu peculiar forma de hacer las cosas, yo creo que será todo un exito y gustará a la gente que sintonice con "La bustia de les emocions". Me parece una idea estupenda y muy acertada. Con la crisis se pueden recortar muchas cosas que parecen no tener importancia, pero que la tienen, pero aún asi, la ilusión de escribir, no se nos puede recortar, y aunque este año no participé, sigo escribiendo mis relatos de estar por casa.
ResponderEliminarUn abrazo!!
¡¡¡Ahhhhhh!! los dibujos de la Montse Martinez, me encantan!!! Son ideales para la bustia de les emocions!!
ResponderEliminarBesos!!
Bueno ya ves...al ataquerrrrrrr que tu eres la primera, cuando tengas tu canción me la cuentas para el borrador. un beso Galilea
ResponderEliminarHola Lilhit !! Nos encanta que primero retomes un proyecto y segundo que sea así de bonito, seguro que será un espacio "mágico" y para muestra esos dibujos que ilustran el programa . Felicidades para tí y para la técnico de sonido , muy importante dentro de la rádio.
ResponderEliminarTu como no escribes cartas romanticas, solo apelaciones, no podràs venir a ese espacio de radio, pero puedes pasar por delante de la pecera, se aceptan sugerencias.
ResponderEliminarHola Lilhit , después de estar algún tiempo sin entrar en tu blog , primero por estar ausente un tiempo , y después por motivos de salud , me ha sorprendido gratamente leer que retomas tu proyecto de la radio , y se que lo harás genial , me alegra muchísimo , que ya estés recuperada física y emocionalmente. Espero con interés escuchar ese espacio . Por cierto , el dibujo que de tu persona ha hecho tu amiga es encantador y te define fielmente en tu estilo . Un saludo .
ResponderEliminarVaya loly, o sea que el dibujo me define no?.Bueno una es consciente de su sobrepeso, pero le pedí un buzón gordo, no una gorda que parezca un buzón. jeje
ResponderEliminarA mi también me gusta, ja se sabe cosa de artistas...yo te veo así!.
Una gran iniciativa, Karme:)
ResponderEliminarespero que surti bé, moltes graciés NICO:)
EliminarEn ningún momento me he referido a gorda o delgada Carme, me refería al estilo de peinado y los colgantillos, en fin lo dicho !! Que este proyecto te vaya estupendamente !! Tu lo vales .
Eliminarpor favor Loli, nunca pensé que te refirieras al dibujo como un retrato. La cabeza de este buzón es la caricatura que hizo de mi, en mi libro. Me refería a que yo le pedí un buzón y no una "caricatura" como un buzón. Ninguno de los dos dibujos pretende ridiculizar a nadie, es la versión de la artista al pedirle su dibujo sobre una idea.
ResponderEliminarPor lo tanto no me ha molestado nada. un besote y espero que estes mejor.
¿Y el programa lo hace gratuitamente o también cobra algo por la cultura? no me ando por las ramas, espero que sea gratis ya que parece que Joan le va dando pagas a los que le han servido fielmente. Suyo afectísimo, Miguel
ResponderEliminar